En els darrers anys, el preu mitjà de l’habitatge a Barcelona ha mantingut una tendència a l’alça. Segons les dades oficials, el preu per metre quadrat ha passat de 3.300 €/m² el 2019 a 4.207 €/m² el 2025, cosa que suposa un increment acumulat de més del 27% en sis anys. Només en els dos últims exercicis, el creixement ha estat especialment intens: de 3.620 €/m² el 2023 a 3.856 €/m² el 2024, i fins als 4.207 €/m² el 2025.
Si ens fixem en el preu mitjà per habitatge transmès, també s’aprecia aquesta acceleració. L’any 2019 el valor mitjà de tancament rondava els 284.000 €, mentre que el 2025 ja se situa entorn dels 376.892 €, amb un increment de gairebé 100.000 € en només sis anys.
L’evolució de la població també ajuda a contextualitzar aquest augment de preus. Des del juliol de 2023, quan Barcelona comptava amb uns 1.697.550 habitants, la ciutat ha experimentat un creixement sostingut, arribant als 1.732.066 el gener de 2025 i situant-se en 1.727.051 a l’abril de 2025. Tot i que s’observen lleugeres oscil·lacions mensuals, la tendència general ha estat de creixement, amb un augment net de més de 30.000 nous residents en menys de dos anys.
Aquesta combinació de dades —pujada de preus i increment de població— suggereix una pressió constant de la demanda sobre l’oferta disponible, la qual cosa explica en gran mesura l’escalada del valor de l’habitatge a la ciutat.
Fuente: OMD a partir de los Registros Notariales
El preu mitjà per metre quadrat a Barcelona ha passat de 3.300 €/m² el 2019 a més de 4.200 €/m² el 2025. Això suposa un augment del 27% en sis anys, amb la major acceleració a partir del 2021.
€/m² vivienda. Fuente: OMD a partir de los Registros Notariales
El valor mitjà d’un pis a Barcelona ha crescut de 284.000 € el 2019 a gairebé 377.000 € el 2025. És un increment de més de 90.000 € en només sis anys, fet que reflecteix la forta pressió del mercat.
Fuente: Oficina Municipal de Dades
La població de Barcelona ha augmentat lleugerament des de mitjan 2023, amb un creixement net de més de 30.000 habitants en menys de dos anys. Aquest increment contribueix a mantenir la demanda d’habitatge en nivells elevats.
L’increment dels preus a Barcelona durant els últims anys no és casualitat. Hi ha una sèrie de factors que, combinats, expliquen per què l’habitatge continua encarint-se.
1. Oferta limitada d’habitatge nou
El ritme de construcció a Barcelona és molt baix, gairebé nul. Entre les restriccions urbanístiques, la manca de sòl disponible i els terminis llargs de tramitació, l’oferta d’obra nova no compensa la demanda existent. Això genera una pressió creixent sobre l’habitatge de segona mà.
2. Demanda internacional i inversió
Barcelona continua sent un pol d’atracció per a compradors estrangers i inversors. La recent retirada de la Golden Visa el 2024 va reduir l’accés a residència automàtica per inversió, però no ha frenat l’arribada de capital internacional. L’atractiu de la ciutat com a hub tecnològic, universitari i turístic manté la pressió compradora en determinats districtes i barris, especialment al centre i a les zones de més prestigi.
3. Lloguer turístic i temporal
Tot i que les normatives s’han endurit, bona part del parc d’habitatges continua orientat al lloguer turístic i temporal. Això redueix l’oferta disponible per al comprador local, generant tensions a l’alça en els preus de compravenda.
4. Condicions financeres
El 2025, les hipoteques a Espanya ofereixen condicions cada vegada més atractives, ja que els tipus d’interès estan baixant. Al juliol, les taxes mitjanes oscil·len entre el 2,5 % i el 3 %, notablement inferiors al gairebé 4 % que es veien a inicis del 2024. L’Euríbor a 12 mesos, clau per a les hipoteques variables, s’ha desplomat fins al 2,08 %, alleujant el cost del crèdit. Tot i que encara hi ha una part dels deutors amb hipoteques fixes cares, s’espera que la majoria comenci a notar la caiguda en els pròxims anys. Al mateix temps, aquesta baixada de tipus està reduint els ingressos per interessos dels bancs, encara que l’augment del volum de préstecs ajuda a mitigar aquest efecte. Tot plegat crea un entorn favorable per a qui compra ara, ja que pot finançar-se a millor cost, cosa que continua pressionant a l’alça la demanda al mercat de Barcelona.
A més de la visió global de la ciutat, resulta clau analitzar l’evolució dels preus barri a barri.
Cada districte de Barcelona presenta dinàmiques pròpies en funció de l’oferta disponible, la pressió de la demanda internacional, la renovació urbana o el perfil socioeconòmic dels residents. A continuació, revisem els principals indicadors —preu per m², preu mitjà dels habitatges i evolució de la població— a cada districte per entendre millor les diferències i tendències.
El districte de Ciutat Vella, cor històric de Barcelona, concentra barris amb un gran dinamisme immobiliari com el Raval, el Barri Gòtic, la Barceloneta o Sant Pere, Santa Caterina i la Ribera.
Les dades del 2024 i 2025 mostren com l’evolució de preus i població reflecteix tant la pressió turística com la renovació urbana, amb pujades destacades en alguns barris i un lleuger ajust al Barri Gòtic.
| Territorio | 2024 (€/m²) | 2025 (€/m²) | ∆ €/m² | ∆ % |
|---|---|---|---|---|
| Ciutat Vella (distrito) | 3.828 | 4.065 | 237 | 6,2 % |
| El Raval | 3.110 | 3.472 | 362 | 11,6 % |
| El Barri Gòtic | 4.435 | 4.378 | ‑57 | ‑1,3 % |
| La Barceloneta | 4.580 | 4.894 | 314 | 6,9 % |
| Sant Pere, Santa Caterina i la Ribera | 4.369 | 4.442 | 73 | 1,7 % |
| Territorio | 2024 (€) | 2025 (€) | ∆ € | ∆ % |
|---|---|---|---|---|
| Ciutat Vella (distrito) | 256.474 | 286.472 | 29.998 | 11,7 % |
| El Raval | 197.699 | 223.763 | 26.064 | 13,2 % |
| El Barri Gòtic | 388.990 | 423.182 | 34.192 | 8,8 % |
| La Barceloneta | 222.976 | 250.361 | 27.385 | 12,3 % |
| Sant Pere, Santa Caterina i la Ribera | 290.272 | 322.309 | 32.037 | 11,0 % |
| Territorio | Ene‑2025 (hab.) | Abr‑2025 (hab.) | ∆ personas | ∆ % |
|---|---|---|---|---|
| Ciutat Vella (distrito) | 115.311 | 115.491 | 180 | 0,16 % |
| El Raval | 49.917 | 50.232 | 315 | 0,63 % |
| El Barri Gòtic | 27.878 | 27.726 | ‑152 | ‑0,55 % |
| La Barceloneta | 14.749 | 14.595 | ‑154 | ‑1,04 % |
| Sant Pere, Santa Caterina i la Ribera | 22.767 | 22.938 | 171 | 0,75 % |
Gràcies al seguiment que venim realitzant des de fa anys, sabem que parlar de Ciutat Vella és parlar d’un districte ple de contrastos: mentre alguns barris mostren un dinamisme sostingut en preus i població, d’altres acusen retrocessos que evidencien la fragilitat del seu teixit residencial.
En aquest context, el Raval continua sent el barri més assequible, encara que en els darrers cinc anys ha acumulat una revalorització propera al 20 %, impulsada per la renovació urbana i l’arribada de nova demanda.
El Barri Gòtic, per la seva banda, manté preus elevats, però en l’últim any ha registrat un retrocés de l’–1,3 % en €/m², cosa que revela la saturació del seu mercat i un marge de creixement molt limitat.
La Barceloneta es posiciona com un dels enclavaments més sòlids del districte: els seus preus han augmentat gairebé un 7 % en l’últim any, consolidant el seu atractiu per la proximitat al mar i el pes del lloguer turístic.
En el cas de Sant Pere, Santa Caterina i la Ribera, les dades mostren un comportament més equilibrat, amb increments moderats que reforcen la idea d’un mercat ja madur i consolidat.
A nivell demogràfic, les dinàmiques internes del districte també són clares: mentre el Raval i Sant Pere sumen residents, el Gòtic i la Barceloneta continuen perdent població, reflectint la pressió del turisme i la substitució de residents permanents per usos temporals.
En conclusió, Ciutat Vella es configura com un districte dual: barris en creixement i amb vitalitat residencial enfront d’altres marcats per la turistificació, un equilibri fràgil que en determinarà l’evolució en els pròxims anys.
El districte de l’Eixample, cor urbà de Barcelona, es consolida com un dels mercats més dinàmics i heterogenis de la ciutat. Amb barris emblemàtics com la Dreta de l’Eixample, que lidera els preus pel seu atractiu residencial i patrimonial, fins a zones en transformació com la Nova Esquerra o Sant Antoni, el districte reflecteix un equilibri entre la pressió de la demanda i la diversitat de perfils residencials.
| Territorio | 2024 (€/m²) | 2025 (€/m²) | ∆ €/m² | ∆ % |
|---|---|---|---|---|
| Eixample (distrito) | 4.869 | 5.295 | 426 | 8,7 % |
| Fort Pienc | 4.255 | 4.620 | 365 | 8,6 % |
| Sagrada Família | 4.564 | 4.808 | 244 | 5,3 % |
| Dreta de l’Eixample | 5.888 | 6.255 | 367 | 6,2 % |
| Antiga Esquerra | 5.228 | 5.774 | 546 | 10,4 % |
| Nova Esquerra | 4.509 | 5.211 | 702 | 15,6 % |
| Sant Antoni | 4.279 | 4.500 | 221 | 5,2 % |
| Territorio | 2024 (€) | 2025 (€) | ∆ € | ∆ % |
|---|---|---|---|---|
| Eixample (distrito) | 483.630 | 520.000 | 36.370 | 7,5 % |
| Fort Pienc | 373.492 | 383.736 | 10.244 | 2,7 % |
| Sagrada Família | 369.274 | 363.916 | ‑5.358 | ‑1,5 % |
| Dreta de l’Eixample | 742.745 | 819.889 | 77.144 | 10,4 % |
| Antiga Esquerra | 572.889 | 615.117 | 42.228 | 7,4 % |
| Nova Esquerra | 387.746 | 434.411 | 46.665 | 12,0 % |
| Sant Antoni | 370.651 | 385.053 | 14.402 | 3,9 % |
| Territorio | Ene‑2025 (hab.) | Abr‑2025 (hab.) | ∆ personas | ∆ % |
|---|---|---|---|---|
| Eixample (distrito) | 278.209 | 276.787 | ‑1.422 | ‑0,51 % |
| Fort Pienc | 36.621 | 36.692 | 71 | 0,19 % |
| Sagrada Família | 53.555 | 53.234 | ‑321 | ‑0,60 % |
| Dreta de l’Eixample | 45.667 | 45.397 | ‑270 | ‑0,59 % |
| Antiga Esquerra | 44.021 | 43.443 | ‑578 | ‑1,31 % |
| Nova Esquerra | 59.122 | 58.926 | ‑196 | ‑0,33 % |
| Sant Antoni | 39.223 | 39.095 | ‑128 | ‑0,33 % |
L’anàlisi conjunta de preus i població reflecteix una tendència ja coneguda al districte: el valor de l’habitatge continua augmentant a tots els barris, mentre que el nombre de residents descendeix lleugerament.
Aquest fenomen pot explicar-se per diversos factors:
En resum, l’Eixample es consolida com un mercat de gran valor immobiliari, però amb un perfil demogràfic en lleuger retrocés, cosa que planteja reptes en termes de cohesió social i sostenibilitat residencial a mitjà termini.
El districte de Sants-Montjuïc combina barris residencials consolidats (Sants, Hostafrancs, la Bordeta) amb àrees en transformació com la Marina del Prat Vermell – AEI Zona Franca i àmbits de fort atractiu urbà com el Poble Sec. Entre el 2024 i el 2025 s’observa una pujada generalitzada del preu per m² i del preu mitjà per habitatge, amb un impuls especial a la Font de la Guatlla, la Bordeta i la Marina. En paral·lel, la població del districte descendeix lleugerament en el conjunt, tot i que amb dinàmiques dispars segons el barri (augments a la Marina del Prat Vermell i a Hostafrancs, lleugeres caigudes al Poble-sec i a Sants).
| Territorio | 2024 (€/m²) | 2025 (€/m²) | ∆ €/m² | ∆ % |
|---|---|---|---|---|
| Sants‑Montjuïc (distrito) | 3.408 | 3.718 | 310 | 9,1 % |
| el Poble‑sec – AEI Parc de Montjuïc | 3.861 | 3.829 | ‑32 | ‑0,8 % |
| la Marina del Prat Vermell – AEI Zona Franca | 2.619 | 2.880 | 261 | 10,0 % |
| la Marina de Port | 2.641 | 2.916 | 275 | 10,4 % |
| la Font de la Guatlla | 3.467 | 4.005 | 538 | 15,5 % |
| Hostafrancs | 3.602 | 3.964 | 362 | 10,1 % |
| la Bordeta | 3.330 | 3.798 | 468 | 14,1 % |
| Sants ‑ Badal | 3.490 | 3.719 | 229 | 6,6 % |
| Sants | 3.732 | 4.090 | 358 | 9,6 % |
| Territorio | 2024 (€) | 2025 (€) | ∆ € | ∆ % |
|---|---|---|---|---|
| Sants‑Montjuïc (distrito) | 252.082 | 260.996 | 8.914 | 3,5 % |
| el Poble‑sec – AEI Parc de Montjuïc | 253.034 | 245.317 | ‑7.717 | ‑3,0 % |
| la Marina del Prat Vermell – AEI Zona Franca | 269.983 | 330.105 | 60.122 | 22,3 % |
| la Marina de Port | 207.667 | 231.157 | 23.490 | 11,3 % |
| la Font de la Guatlla | 272.382 | 284.827 | 12.445 | 4,6 % |
| Hostafrancs | 260.298 | 285.209 | 24.911 | 9,6 % |
| la Bordeta | 246.291 | 263.178 | 16.887 | 6,9 % |
| Sants ‑ Badal | 251.897 | 257.509 | 5.612 | 2,2 % |
| Sants | 275.132 | 285.421 | 10.289 | 3,7 % |
| Territorio | Ene‑2025 (hab.) | Abr‑2025 (hab.) | ∆ personas | ∆ % |
|---|---|---|---|---|
| Sants‑Montjuïc (distrito) | 196.300 | 195.660 | ‑640 | ‑0,33 % |
| el Poble‑sec | 40.300 | 39.979 | ‑321 | ‑0,80 % |
| la Marina del Prat Vermell | 2.876 | 3.031 | 155 | 5,39 % |
| la Marina de Port | 31.647 | 31.601 | ‑46 | ‑0,15 % |
| la Font de la Guatlla | 10.860 | 10.836 | ‑24 | ‑0,22 % |
| Hostafrancs | 16.798 | 16.870 | 72 | 0,43 % |
| la Bordeta | 21.242 | 21.215 | ‑27 | ‑0,13 % |
| Sants ‑ Badal | 25.338 | 25.133 | ‑205 | ‑0,81 % |
| Sants | 47.239 | 46.995 | ‑244 | ‑0,52 % |
A Sants-Montjuïc els preus pugen de manera generalitzada tant per m² com per habitatge, amb pics a la Font de la Guatlla (+15,5% €/m²), la Bordeta (+14,1%), Hostafrancs (+10,1%) i la Marina (Port/Prat Vermell, +10-22% en preu per habitatge). Fins i tot el conjunt del districte avança un +9,1% en €/m² i un +3,5% en preu mitjà per habitatge.
Al mateix temps, la població agregada del districte cau lleugerament (–0,33%), amb descensos al Poble-sec, Sants i Sants-Badal, enfront d’increments a Hostafrancs i, de manera molt destacada, a la Marina del Prat Vermell. En aquest darrer cas, l’augment respon a l’entrada de nous residents a les primeres promocions lliurades, dins del gran paquet d’obra nova que s’està construint a la zona. Aquest dinamisme també es reflecteix en el fort creixement de preus en aquest àmbit.
La lectura és clara:
Demanda compradora i inversora ferma en zones ben comunicades i en àmbits en transformació (especialment la Marina del Prat Vermell), fet que empeny els preus.
Substitució residencial en barris més tensionats pel preu (Poble-sec, Sants), amb sortides netes de residents i estabilitat o lleugera caiguda del cens.
Oferta limitada i renovació del producte en alguns submercats, que reforcen la bretxa entre valor immobiliari a l’alça i població lleugerament a la baixa.
El districte de les Corts combina barris residencials consolidats com la Maternitat i Sant Ramon amb àrees d’alt nivell com Pedralbes. Es tracta d’un districte amb una forta presència d’habitatge familiar i de gran valor, cosa que el converteix en un dels mercats més exclusius de la ciutat. Mentre Pedralbes manté la seva posició com a enclavament de luxe amb els preus més alts, altres zones com les Corts o la Maternitat mostren un creixement més moderat, reflectint un mercat estable i segmentat.
| Territorio | 2024 (€/m²) | 2025 (€/m²) | Δ €/m² | Δ % |
|---|---|---|---|---|
| Les Corts (distrito) | 4.668 | 4.935 | 267 | 5,7 % |
| les Corts | 4.725 | 4.952 | 227 | 4,8 % |
| la Maternitat i Sant Ramon | 4.228 | 4.301 | 73 | 1,7 % |
| Pedralbes | 5.168 | 5.972 | 804 | 15,6 % |
| Territorio | 2024 (€) | 2025 (€) | Δ € | Δ % |
|---|---|---|---|---|
| Les Corts (distrito) | 502.275 | 559.438 | 57.163 | 11,4 % |
| les Corts | 440.349 | 480.901 | 40.552 | 9,2 % |
| la Maternitat i Sant Ramon | 355.871 | 391.624 | 35.753 | 10,0 % |
| Pedralbes | 930.130 | 1.076.002 | 145.872 | 15,7 % |
| Territorio | Ene-2025 (hab.) | Abr-2025 (hab.) | Δ personas | Δ % |
|---|---|---|---|---|
| Les Corts (distrito) | 84.393 | 83.967 | -426 | -0,5 % |
| les Corts | 47.057 | 46.793 | -264 | -0,6 % |
| la Maternitat i Sant Ramon | 24.687 | 24.605 | -82 | -0,3 % |
| Pedralbes | 12.649 | 12.569 | -80 | -0,6 % |
A les Corts s’observa un augment generalitzat dels preus, especialment a Pedralbes, on tant el preu per m² com el preu mitjà per habitatge registren creixements de més del 15 %, consolidant el seu lideratge com un dels barris més exclusius de Barcelona. Tanmateix, la població del districte mostra un lleuger retrocés del 0,5 %, fet que confirma la tendència ja detectada en altres districtes: un mercat immobiliari molt tensionat que eleva els preus, mentre que el nombre de residents descendeix, en part per la pressió de la demanda d’alt poder adquisitiu i l’oferta limitada d’habitatge assequible.
A Sarrià-Sant Gervasi el mercat 2025 accelera en preus. El districte puja un +8,5 % en €/m² (de 5.180 a 5.621 €/m²), impulsat pels barris prime: Galvany (+16,4 % en €/m² i +21,5 % en preu mitjà) i les Tres Torres (+13,1 % en €/m²). Sarrià avança amb solidesa (+4,2 %) i la Bonanova suma de manera moderada (+3,9 %). El Putxet i el Farró millora lleugerament (+0,2 % en €/m²) però eleva amb força el seu tiquet mitjà (+11,7 %). A Vallvidrera–el Tibidabo–les Planes cau el €/m² (–18,7 %), encara que el preu unitari puja (+9,7 %), senyal d’operacions de major mida/valor.
| Territorio | 2024 (€/m²) | 2025 (€/m²) | Δ €/m² | Δ % |
|---|---|---|---|---|
| Sarrià‑Sant Gervasi (distrito) | 5.180 | 5.621 | 441 | 8,5 % |
| Vallvidrera, el Tibidabo i les Planes | 4.595 | 3.734 | -861 | -18,7 % |
| Sarrià | 5.976 | 6.226 | 250 | 4,2 % |
| les Tres Torres | 5.173 | 5.850 | 677 | 13,1 % |
| Sant Gervasi – la Bonanova | 5.282 | 5.486 | 204 | 3,9 % |
| Sant Gervasi – Galvany | 5.160 | 6.008 | 848 | 16,4 % |
| el Putxet i el Farró | 4.630 | 4.641 | 11 | 0,2 % |
| Territorio | 2024 (€) | 2025 (€) | Δ € | Δ % |
|---|---|---|---|---|
| Sarrià‑Sant Gervasi (distrito) | 725.936 | 806.986 | 81.050 | 11,2 % |
| Vallvidrera, el Tibidabo i les Planes | 455.656 | 500.012 | 44.356 | 9,7 % |
| Sarrià | 727.014 | 752.140 | 25.126 | 3,5 % |
| les Tres Torres | 961.505 | 950.940 | -10.565 | -1,1 % |
| Sant Gervasi – la Bonanova | 736.477 | 735.126 | -1.351 | -0,2 % |
| Territorio | Ene-2025 (hab.) | Abr-2025 (hab.) | Δ personas | Δ % |
|---|---|---|---|---|
| Sarrià‑Sant Gervasi (distrito) | 153.673 | 153.281 | -392 | -0,3 % |
| Vallvidrera, el Tibidabo i les Planes | 4.962 | 4.929 | -33 | -0,7 % |
| Sarrià | 25.282 | 25.135 | -147 | -0,6 % |
| les Tres Torres | 16.376 | 16.350 | -26 | -0,2 % |
| Sant Gervasi – la Bonanova | 26.836 | 26.873 | +37 | 0,1 % |
| Sant Gervasi – Galvany | 49.461 | 49.211 | -250 | -0,5 % |
| el Putxet i el Farró | 30.756 | 30.783 | +27 | 0,1 % |
El districte puja amb claredat el 2025: +8,5 % en €/m² i +11,2 % en preu mitjà.
Galvany i les Tres Torres estiren del conjunt; Sarrià avança i la Bonanova manté un to positiu.
Vallvidrera–Tibidabo–les Planes baixa en €/m² (–18,7 %) però augmenta el tiquet mitjà (+9,7 %): més metres i habitatges de major valor per operació.
El Putxet i el Farró: +0,2 % en €/m² i +11,7 % en preu mitjà.
La població del districte retrocedeix lleugerament (–392 hab.; –0,3 %), amb descensos a Sarrià i Galvany, i lleugeres millores a la Bonanova i el Putxet.
Gràcia consolida el 2025 una senda alcista de preus. El valor per m² del districte puja un 7,3 % (fins als 4.634 €/m²) i el preu mitjà per habitatge ho fa un 8,7 %. L’avenç és generalitzat, amb impulsos forts al Camp d’en Grassot i Gràcia Nova (+14,1 % €/m²) i la Salut (+11,0 % €/m²). L’excepció és Vallcarca i els Penitents, que corregeix un –4,1 % en €/m² després del salt del 2024. En imports per habitatge destaquen també el Coll (+18,2 %) i el Camp d’en Grassot (+11,7 %).
| Territorio | 2024 (€/m²) | 2025 (€/m²) | Δ €/m² | Δ % |
|---|---|---|---|---|
| Gràcia (distrito) | 4.320 | 4.634 | 314 | 7,3 % |
| Vallcarca i els Penitents | 4.038 | 3.873 | -165 | -4,1 % |
| el Coll | 2.923 | 3.285 | 362 | 12,4 % |
| la Salut | 4.054 | 4.498 | 444 | 11,0 % |
| la Vila de Gràcia | 4.692 | 4.867 | 175 | 3,7 % |
| Camp d’en Grassot i Gràcia Nova | 4.305 | 4.911 | 606 | 14,1 % |
| Territorio | 2024 (€) | 2025 (€) | Δ € | Δ % |
|---|---|---|---|---|
| Gràcia (distrito) | 358.747 | 389.927 | 31.180 | 8,7 % |
| Vallcarca i els Penitents | 367.216 | 329.938 | -37.278 | -10,2 % |
| el Coll | 224.364 | 265.216 | 40.852 | 18,2 % |
| la Salut | 353.272 | 393.030 | 39.758 | 11,3 % |
| la Vila de Gràcia | 392.927 | 428.356 | 35.429 | 9,0 % |
| Camp d’en Grassot i Gràcia Nova | 337.669 | 377.039 | 39.370 | 11,7 % |
| Territorio | Ene-2025 (hab.) | Abr-2025 (hab.) | Δ personas | Δ % |
|---|---|---|---|---|
| Gràcia (distrito) | 127.603 | 126.629 | -974 | -0,8 % |
| Vallcarca i els Penitents | 16.919 | 16.844 | -75 | -0,4 % |
| el Coll | 8.091 | 8.078 | -13 | -0,2 % |
| la Salut | 14.017 | 13.928 | -89 | -0,6 % |
| la Vila de Gràcia | 51.833 | 51.382 | -451 | -0,9 % |
| Camp d’en Grassot i Gràcia Nova | 36.743 | 36.397 | -346 | -0,9 % |
A Horta-Guinardó, el 2025 consolida una pujada moderada de preus respecte al 2024: +5,0 % en €/m² i +5,5 % en preu unitari. L’impuls se centra a la Vall d’Hebron i Can Baró, mentre que Horta i Sant Genís dels Agudells corregeixen. La població del districte descendeix lleugerament entre gener i abril.
| Territorio | 2024 (€/m²) | 2025 (€/m²) | Δ €/m² | Δ % |
|---|---|---|---|---|
| Horta‑Guinardó (distrito) | 3.213 | 3.373 | 160 | 5,0 % |
| el Baix Guinardó | 3.922 | 4.019 | 97 | 2,5 % |
| Can Baró | 3.117 | 3.455 | 338 | 10,8 % |
| el Guinardó | 3.479 | 3.766 | 287 | 8,2 % |
| la Font d'en Fargues | 3.847 | 3.766 | -81 | -2,1 % |
| el Carmel | 2.533 | 2.781 | 248 | 9,8 % |
| la Teixonera | 2.687 | 3.029 | 342 | 12,7 % |
| Sant Genís dels Agudells | 2.790 | 2.481 | -309 | -11,1 % |
| Montbau | 2.694 | 2.955 | 261 | 9,7 % |
| la Vall d'Hebron | 3.250 | 3.785 | 535 | 16,5 % |
| Horta | 3.464 | 3.209 | -255 | -7,4 % |
| Territorio | 2024 (€) | 2025 (€) | Δ € | Δ % |
|---|---|---|---|---|
| Horta‑Guinardó (distrito) | 237.814 | 250.810 | 12.996 | 5,5 % |
| el Baix Guinardó | 299.889 | 314.292 | 14.403 | 4,8 % |
| Can Baró | 220.063 | 276.611 | 56.548 | 25,7 % |
| el Guinardó | 271.691 | 289.412 | 17.721 | 6,5 % |
| la Font d'en Fargues | 316.396 | 321.618 | 5.222 | 1,7 % |
| el Carmel | 166.341 | 179.490 | 13.149 | 7,9 % |
| la Teixonera | 180.473 | 193.716 | 13.243 | 7,3 % |
| Sant Genís dels Agudells | 208.078 | 189.137 | -18.941 | -9,1 % |
| Montbau | 190.688 | 200.135 | 9.447 | 5,0 % |
| la Vall d'Hebron | 222.250 | 303.646 | 81.396 | 36,6 % |
| Horta | 255.523 | 237.239 | -18.284 | -7,2 % |
| Territorio | Ene-2025 (hab.) | Abr-2025 (hab.) | Δ personas | Δ % |
|---|---|---|---|---|
| Horta‑Guinardó (distrito) | 183.009 | 182.735 | -274 | -0,1 % |
| el Baix Guinardó | 26.536 | 26.437 | -99 | -0,4 % |
| Can Baró | 9.672 | 9.652 | -20 | -0,2 % |
| el Guinardó | 39.061 | 39.028 | -33 | -0,1 % |
| la Font d'en Fargues | 9.952 | 9.899 | -53 | -0,5 % |
| el Carmel | 33.694 | 33.703 | +9 | 0,0 % |
| la Teixonera | 12.605 | 12.634 | +29 | 0,2 % |
| Sant Genís dels Agudells | 7.826 | 7.836 | +10 | 0,1 % |
| Montbau | 5.343 | 5.368 | +25 | 0,5 % |
| la Vall d'Hebron | 5.990 | 6.026 | +36 | 0,6 % |
| Horta | 31.259 | 31.059 | -200 | -0,6 % |
A Horta-Guinardó, els preus pugen de manera generalitzada, amb increments destacats a Can Baró (+25,7 % en preu unitari) i la Vall d’Hebron (+36,6 %). En canvi, barris com Sant Genís dels Agudells i Horta registren caigudes. En població, el districte en el seu conjunt perd lleugerament habitants, encara que alguns barris com el Carmel, la Teixonera, Montbau i la Vall d’Hebron mostren petits creixements.
El districte de Nou Barris mostra el 2025 una evolució destacada en els seus indicadors immobiliaris, amb un fort increment dels preus tant per superfície com per habitatge, acompanyat de lleugeres variacions demogràfiques. Tot i continuar sent una de les zones amb preus més assequibles de Barcelona, el districte experimenta pujades que l’apropen progressivament als valors d’altres àrees perifèriques de la ciutat.
El mercat residencial de Nou Barris evidencia un procés de revalorització molt marcat el 2025. Districtes tradicionalment més econòmics com Ciutat Meridiana o Torre Baró lideren els increments relatius, mentre que barris com Porta o Vilapicina consoliden una trajectòria de creixement sostingut. En canvi, les dades de població mostren una certa estabilitat amb lleugeres pèrdues a la majoria de barris, excepte petits augments puntuals. En conjunt, la tendència apunta a un districte en transformació, on la pressió dels preus comença a ser significativa malgrat mantenir nivells encara més baixos que la mitjana de Barcelona.
És important subratllar que, a causa del nombre reduït de transaccions en alguns barris —especialment en els més petits—, les variacions de preus d’un trimestre a un altre poden ser molt acusades i no sempre reflecteixen un canvi estructural del mercat.
El 2025, el districte de Sant Andreu confirma el seu paper com un dels mercats residencials en creixement de Barcelona. Els preus per superfície i per habitatge mostren increments sòlids a la majoria de barris, amb especial protagonisme de Sant Andreu (barri), Navas i la Sagrera, que consoliden el seu atractiu en el context de transformació urbana i noves promocions. Malgrat aquest dinamisme immobiliari, la població del districte es manté pràcticament estable, amb lleugeres variacions entre barris.
| Territorio | 2024 (€/m²) | 2025 (€/m²) | Δ €/m² | Δ % |
|---|---|---|---|---|
| Sant Andreu (distrito) | 3.085 | 3.446 | 361 | 11,7 % |
| la Trinitat Vella | 2.090 | 2.547 | 457 | 21,9 % |
| Baró de Viver | 1.718 | 1.826 | 108 | 6,3 % |
| el Bon Pastor | 2.306 | 2.985 | 679 | 29,4 % |
| Sant Andreu (barrio) | 3.384 | 3.839 | 455 | 13,4 % |
| la Sagrera | 3.616 | 3.417 | -199 | -5,5 % |
| el Congrés i els Indians | 2.890 | 3.801 | 911 | 31,5 % |
| Navas | 3.404 | 3.935 | 531 | 15,6 % |
| Territorio | 2024 (€) | 2025 (€) | Δ € | Δ % |
|---|---|---|---|---|
| Sant Andreu (distrito) | 241.427 | 253.487 | 12.060 | 5,0 % |
| la Trinitat Vella | 145.964 | 163.227 | 17.263 | 11,8 % |
| Baró de Viver | 141.513 | 156.955 | 15.442 | 10,9 % |
| el Bon Pastor | 166.134 | 214.440 | 48.306 | 29,1 % |
| Sant Andreu (barrio) | 264.542 | 273.974 | 9.432 | 3,6 % |
| la Sagrera | 279.631 | 266.205 | -13.426 | -4,8 % |
| el Congrés i els Indians | 233.187 | 291.929 | 58.742 | 25,2 % |
| Navas | 285.490 | 304.389 | 18.899 | 6,6 % |
| Territorio | Ene-2025 (hab.) | Abr-2025 (hab.) | Δ personas | Δ % |
|---|---|---|---|---|
| Sant Andreu (distrito) | 157.674 | 157.523 | -151 | -0,1 % |
| la Trinitat Vella | 11.160 | 11.119 | -41 | -0,4 % |
| Baró de Viver | 2.678 | 2.669 | -9 | -0,3 % |
| el Bon Pastor | 15.918 | 15.826 | -92 | -0,6 % |
| Sant Andreu (barrio) | 58.988 | 59.047 | +59 | 0,1 % |
| la Sagrera | 30.965 | 30.980 | +15 | 0,0 % |
| el Congrés i els Indians | 15.175 | 15.160 | -15 | -0,1 % |
| Navas | 22.790 | 22.722 | -68 | -0,3 % |
Sant Andreu travessa una fase de revalorització sostinguda que el situa en el radar tant de compradors com d’inversors. El creixement de preus és homogeni a gairebé tot el districte, destacant barris tradicionalment més assequibles com Baró de Viver o la Trinitat Vella, que registren increments significatius, encara que partint de valors més baixos. L’estabilitat demogràfica suggereix un equilibri entre oferta i demanda residencial, cosa que reforça la idea d’un mercat madur en expansió. En conjunt, Sant Andreu es perfila com una de les zones amb més projecció dins del sector immobiliari barceloní per als pròxims anys.
El 2025 Sant Martí manté un to clarament alcista. El preu mitjà per superfície puja un 11,8 % i el preu unitari mitjà un 9,3 %, amb impulsos destacats als Provençals del Poblenou, el Camp de l’Arpa del Clot, Navas i el Poblenou. En el segment alt, Diagonal Mar–Front Marítim modera preus, mentre que la Vila Olímpica es manté pràcticament estable. La població del districte amb prou feines varia, amb lleugers ajustos segons el barri.
| Territorio | 2024 (€/m²) | 2025 (€/m²) | Δ €/m² | Δ % |
|---|---|---|---|---|
| Sant Martí (distrito) | 3.657 | 4.087 | 430 | 11,8 % |
| el Camp de l’Arpa del Clot | 3.616 | 4.206 | 590 | 16,3 % |
| el Clot | 3.641 | 4.023 | 382 | 10,5 % |
| el Parc i la Llacuna del Poblenou | 4.406 | 4.598 | 192 | 4,4 % |
| la Vila Olímpica del Poblenou | 4.896 | 5.479 | 583 | 11,9 % |
| el Poblenou | 4.638 | 5.210 | 572 | 12,3 % |
| Diagonal Mar i el Front Marítim del Poblenou | 5.458 | 5.641 | 183 | 3,4 % |
| el Besòs i el Maresme | 2.610 | 2.984 | 374 | 14,3 % |
| Provençals del Poblenou | 3.544 | 4.108 | 564 | 15,9 % |
| Sant Martí de Provençals | 2.888 | 3.314 | 426 | 14,7 % |
| la Verneda i la Pau | 2.785 | 3.043 | 258 | 9,3 % |
| Territorio | 2024 (€) | 2025 (€) | Δ € | Δ % |
|---|---|---|---|---|
| Sant Martí (distrito) | 298.735 | 326.432 | 27.697 | 9,3 % |
| el Camp de l’Arpa del Clot | 275.121 | 297.577 | 22.456 | 8,2 % |
| el Clot | 280.459 | 304.621 | 24.162 | 8,6 % |
| el Parc i la Llacuna del Poblenou | 359.476 | 354.686 | -4.790 | -1,3 % |
| la Vila Olímpica del Poblenou | 499.648 | 497.928 | -1.720 | -0,3 % |
| el Poblenou | 370.727 | 409.594 | 38.867 | 10,5 % |
| Diagonal Mar i el Front Marítim del Poblenou | 571.685 | 534.618 | -37.067 | -6,5 % |
| el Besòs i el Maresme | 184.444 | 268.204 | 83.760 | 45,4 % |
| Provençals del Poblenou | 278.760 | 313.310 | 34.550 | 12,4 % |
| Sant Martí de Provençals | 223.728 | 248.320 | 24.592 | 11,0 % |
| la Verneda i la Pau | 225.592 | 243.417 | 17.825 | 7,9 % |
| Territorio | Ene-2025 (hab.) | Abr-2025 (hab.) | Δ personas | Δ % |
|---|---|---|---|---|
| Sant Martí (distrito) | 253.139 | 252.657 | -482 | -0,2 % |
| el Parc i la Llacuna del Poblenou | 17.603 | 17.615 | +12 | +0,1 % |
| la Vila Olímpica del Poblenou | 9.345 | 9.333 | -12 | -0,1 % |
| el Poblenou | 34.818 | 34.666 | -152 | -0,4 % |
| Diagonal Mar i el Front Marítim del Poblenou | 13.691 | 13.644 | -47 | -0,3 % |
| el Besòs i el Maresme | 30.724 | 30.545 | -179 | -0,6 % |
| Provençals del Poblenou | 21.902 | 21.983 | +81 | +0,4 % |
| Sant Martí de Provençals | 26.976 | 27.042 | +66 | +0,2 % |
| la Verneda i la Pau | 31.173 | 31.214 | +41 | +0,1 % |
| el Clot | 27.103 | 26.996 | -107 | -0,4 % |
| el Camp de l’Arpa del Clot | 39.804 | 39.619 | -185 | -0,5 % |
Sant Martí consolida la seva revalorització el 2025 amb pujades generalitzades de preus i una lleugera contracció demogràfica. Provençals del Poblenou, el Camp de l’Arpa del Clot, el Clot, Navas i el Poblenou impulsen el creixement, mentre que Diagonal Mar–Front Marítim corregeix després dels màxims del 2024 i la Vila Olímpica s’estabilitza. El districte manté atractiu tant per al comprador residencial com per a l’inversor, amb una heterogeneïtat segons els submercats que convé reflectir en taxacions i en l’argumentari comercial.
El debat sobre si Barcelona està vivint una nova bombolla immobiliària recorda, inevitablement, el que va succeir el 2008. Tanmateix, encara que els preus actuals ja superen els màxims d’aquell boom, el context és molt diferent.
1. Condicions financeres
2008: Els tipus d’interès eren relativament baixos, però el més rellevant era la facilitat excessiva per concedir hipoteques. Es finançava el 100% (o més) del valor de l’habitatge, fins i tot a perfils amb poca solvència (les anomenades “hipoteques escombraria”).
2025: Encara que els preus són alts, les condicions de finançament són més estrictes. Els bancs solen exigir una entrada del 20%, i el perfil del comprador actual és més solvent. A més, després de la pujada i posterior caiguda dels tipus el 2024–2025, les hipoteques s’han tornat més atractives, però sense tornar a la laxitud de fa dues dècades.
2. Oferta i construcció
2008: Hi havia un excés de construcció. Milers d’habitatges nous es van aixecar a tot Espanya sense una demanda real que els absorbís.
2025: Passa el contrari. La manca d’obra nova a Barcelona limita l’oferta, i això sosté els preus. No es construeix al ritme de la demanda real, fet que genera pressió a l’alça.
3. Demanda i perfil del comprador
2008: La demanda estava molt apalancada en hipoteques, amb molts compradors que depenien totalment del crèdit.
2025: La demanda és més diversificada. Hi ha compradors amb un alt nivell d’estalvi, inversió estrangera i corporativa, i demanda de segones residències. No depèn únicament del crèdit.
4. Evolució de preus
2008: Els preus creixien a un ritme insostenible, alimentats per l’especulació i el crèdit fàcil. Quan el sistema financer va col·lapsar després de la caiguda de Lehman Brothers, els preus es van desplomar més d’un 30% en pocs anys.
2025: Els preus actuals creixen de manera constant, però recolzats en factors estructurals (escassetat d’oferta, atractiu internacional, caiguda recent dels tipus d’interès). Encara que existeix risc de correccions, no es perceben símptomes d’un desplom immediat.
💡 Conclusió:
Encara que els preus actuals superen els del boom del 2008, les bases del mercat són més sòlides. La principal diferència és que ara no hi ha un excés d’oferta ni una bombolla creditícia com llavors. El risc actual no rau tant en el col·lapse financer, sinó en la desconnexió creixent entre els preus i la capacitat adquisitiva de la població local, cosa que podria frenar la demanda interna a mitjà termini.
| Factor | 2008 – Burbuja inmobiliaria | 2025 – Mercado actual |
|---|---|---|
| Condiciones financieras | Hipotecas al 100% (incluso más), crédito fácil, escaso control de riesgo. | Hipotecas más restrictivas, se exige 20–30% de entrada. Compradores más solventes. |
| Tipos de interés | Moderados, pero con exceso de liquidez bancaria. | En descenso tras las subidas de 2023–24. Euríbor en torno al 2%. Financiación atractiva pero controlada. |
| Oferta de vivienda | Exceso de construcción, miles de viviendas nuevas sin absorberse. | Escasez de obra nueva. El parque de segunda mano sostiene el mercado. |
| Demanda | Basada en crédito, compradores muy apalancados. | Diversificada: residentes con ahorro, inversión extranjera y corporativa. |
| Precios de la vivienda | Subida acelerada y especulativa hasta 2008. Colapso del 30–40% tras la crisis financiera. | Subida constante y sostenida desde 2019 (+27% €/m²). Sin desplome inmediato a la vista. |
| Contexto económico | Crisis financiera global → impacto directo en bancos e hipotecas. | Economía más diversificada. Riesgo: pérdida de poder adquisitivo local frente a precios altos. |
| Riesgo principal | Riesgo sistémico financiero (colapso bancario e inmobiliario). | Riesgo social: desconexión entre precios y salarios, exclusión de la demanda local. |
Amb els tipus d’interès a la baixa, una oferta limitada i una demanda sostinguda, l’escenari base per a Barcelona és d’estabilitat amb un biaix alcista suau. Els moviments rellevants vindran més per barri i tipologia que no pas pel conjunt de la ciutat.
Tipus d’interès més baixos → milloren la capacitat de compra i reactiven operacions ajornades el 2023–24.
Escassetat d’oferta (obra nova limitada i rotació baixa en zones prime).
Demanda internacional/corporativa en ubicacions consolidades.
Pèrdua de poder adquisitiu local (sous vs. preus).
Regulació que restringeixi encara més determinats usos (lloguer turístic/temporada).
Empitjorament del cicle econòmic (ocupació/consum) que endarrereixi decisions de compra.
Barcelona ciutat: +0 % a +3 % anual en €/m² (promig), amb més dinamisme a l’Eixample, Gràcia, Sarrià–Sant Gervasi i zones ben comunicades de Sant Martí.
Risc de correccions puntuals en producte amb obsolescència (sense ascensor, baixa eficiència energètica, reformes costoses).
Si el teu habitatge està actualitzat i ben ubicat: és probable que mantingui tracció i preu; vendre ara evita incertesa i aprofita la millora de finançament del comprador.
Si requereix una reforma important: valora preparar l’habitatge (home staging/petites millores) o ajustar el preu a l’obra pendent; la demanda discrimina més.
Timing: amb els tipus a la baixa, la finestra de demanda s’està eixamplant; la clau és sortir ben posicionat des del primer dia.
Sol·licita una valoració professional (€/m² + preu mitjà per habitatge) i compara-la amb operacions tancades recentment a la teva finca/entorn.
Defineix una estratègia de sortida: preu de llançament, pla d’ajustos per setmanes i calendari de màrqueting (fotos professionals, vídeo, tour 3D, posicionament en portals immobiliaris).
El mercat immobiliari de Barcelona el 2025 mostra un escenari estable amb una lleugera tendència alcista, impulsat per la baixada dels tipus d’interès, l’oferta limitada d’habitatge i la demanda sostinguda tant local com internacional.
No estem davant d’una bombolla com la del 2008, sinó davant d’un mercat més madur i selectiu, on la ubicació i l’estat de l’habitatge marquen la diferència.
Per als propietaris que estiguin valorant vendre, aquest pot ser un moment favorable per posar l’immoble al mercat: el finançament s’ha tornat més accessible, la competència és limitada i els compradors solvents estan actius.
Els barris més cars per €/m² el 2025 són Galvany, les Tres Torres i la Dreta de l’Eixample, seguits de Diagonal Mar i la Vila Olímpica.
Aquestes zones destaquen per la seva condició de “producte prime”: ubicació cèntrica o vistes al mar, edificis d’alt standing, oferta molt limitada i demanda solvent tant nacional com internacional. Tot això explica la diferència de preus respecte a la mitjana de la ciutat.
El preu mitjà per habitatge més alt de Barcelona es concentra a Pedralbes, Diagonal Mar i les Tres Torres, superant el milió d’euros en alguns casos.
Són barris amb una tipologia d’habitatge molt superior en mida (grans pisos i cases unifamiliars) i amb localitzacions de prestigi. El valor total no depèn només del €/m², sinó també de la superfície i l’exclusivitat del producte.
Alguns barris de Gràcia, Sant Andreu i part de Sant Martí ofereixen preus intermedis, més accessibles que els districtes prime.
Aquestes zones combinen bona connectivitat i vida de barri amb una oferta residencial variada. Són els districtes més buscats per famílies joves i compradors locals, amb un equilibri entre qualitat de vida i preu.
L’augment sostingut de població a Barcelona des del 2022 pressiona la demanda i contribueix a l’alça dels preus.
La ciutat Comtal ha guanyat més de 70.000 habitants des de finals del 2022, amb màxims recents el 2025. Aquest increment implica més pressió sobre el parc residencial, especialment en barris amb poca oferta disponible, i explica part de les pujades registrades.
Tipus d’interès més baixos, oferta limitada i demanda internacional eleven els preus el 2025.
La baixada de tipus va reactivar operacions ajornades, mentre que la manca d’obra nova en zones prime i la pressió compradora estrangera mantenen la tendència alcista. Aquests tres factors coincideixen i expliquen la força del mercat.
La pèrdua de poder adquisitiu local, més regulació i un empitjorament econòmic poden frenar el mercat.
El desfasament entre salaris i preus limita la capacitat de compra, especialment entre els joves. A més, possibles restriccions al lloguer turístic i un cicle econòmic més feble podrien alentir la dinàmica actual.
Sí, el 2025 és un bon moment per vendre: hi ha demanda activa, finançament accessible i poca competència d’oferta.
Els propietaris que es plantegen vendre es beneficien d’un mercat amb escassetat de producte, tipus d’interès més baixos i un fort interès comprador. Això afavoreix preus de tancament més alts i operacions més àgils en comparació amb anys anteriors.
No hi ha una bombolla com la del 2008: el mercat és més madur i selectiu, amb preus sostinguts per la demanda real.
A diferència de la crisi passada, avui els preus no depenen del crèdit excessiu, sinó de la ubicació, la qualitat i l’estat de l’habitatge. La pressió se centra en barris concrets i no a tota la ciutat, cosa que descarta de moment un escenari de bombolla generalitzada.
Calcula el valor de tu vivienda en menos de 2 minutos con nuestra herramienta online gratuita.
Valorar mi vivienda
Confiança, experiència i proximitat en el mercat immobiliari de Barcelona.
A PUNTO HABITAT portem més de 30 anys ajudant propietaris com tu a vendre o llogar el seu habitatge amb seguretat i resultats. T’acompanyem en tot el procés amb un servei transparent i adaptat a les teves necessitats.
